Començo aquest blog amb la idea de comunicar-me mentre estic aquí amb la gent que deixo tant lluny i que pugueu, si teniu temps, ganes i/o interès, seguir les coses que hem passen i les reflexions que constantment hem venen al cap. Espero no caure ni en la nyonyeria sensiblera ni en la exclamació continua del turista frívol. Aviseu-me si ho faig.
Vagi com a declaració d’intencions que l’objectiu d’aquesta estança es principalment intentar prendre coneixement del que hi ha aquí i intentar agafar dades per continuar la tasca que el grup de Moçambic esta intentant dur a terme des de fa temps. Des del punt de vista personal dir que vinc aqui a intentar ajudar amb la meva feina, el que no treu que quan aquesta s’acaba intenti gaudir al màxim de tot això.
Abans de res, com que he tardat molt en posar això en marxa, faré un petit resum del que ha estat, de moment aquestes setmanes a Moçambic.
Vaig arribar el dijous dia 10 de juliol, desprès de 18!!! hores de vol, que comprenen una estança de 40 minuts corrent com a bojos per l’aeroport de Munic per fer el transbordament i 5 hores a Johannesburg esperant el vol cap a Maputo.
A l'arrivar les sensacions mentre anàvem en el cotxe de l’Ivan, el contractat d’EsF, a el que es casa nostra van ser estranyes. La ciutat es un conjunt de grans avingudes al voltant de les que creixen petites txavoles en el extrarradi i alts edificis al centre. El tràfic es infernal i els carrers estan plens a petar de gent que no necessàriament va cap enlloc, simplement estan allà passant el temps. L’olor a l’ambient es una barreja de tub d’escapament amb fusta cremada, el que conjuntament amb la pols i la brutícia acumulada als carrers fa que tot plegat tingui un aire desgastat, degradat, desdibuixat, descuidat, descontrolat, despullat , desfet, desmanegat,...
Perquè us ubiqueu us adjunto un link a un mapa de googlemaps que he fet, amb algunes anotacions.
L’endemà vàrem fer la primera visita al barri. S’hem fa difícil explicar les sensacions al arribar al barri del que tant aviem parlat a les reunions...només dir que m’ho esperava, però que no em va deixar de sorprendre. Us passo algunes fotos que segur que us ajudaràn mes a fer-vos una idea.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada